Engegar un poemari amb un pensament de Durruti, i quin pensament!, no és una manifestació concernent a banderia política, o simple posicionament ideològic, ans la voluntat de dimensionar un espai, social o argumental, que trenque límits, aparentment explícits, per esdevenir de l'evident cívic a la introspecció esperançada.
En un dels seus poemes, La terra del futur, li diu Pere Miquel Guillem a José Antonio Labordeta:
Hi haurà un dia en la Terra sense fam,
sense humans ni animals per explotar.
Hi haurà un dia en la Terra sense sang,
sense arbres ni balenes per matar.