Francesc Aledón Vicente (València, 1947). Va exercir com a mestre. Durant aquest període va publicar diverses obres adreçades a primers lectors i de temàtica educativa (editorials lEixam, Denes i Camacuc).
Ara continua amb els seus estudis i compromés cívicament i social amb el seu país i el seu barri El Cabanyal.
Rere la publicació del seu llibre en prosa Singladures (LEixam Edicions, 2013), aquesta és la seua quarta obra poètica, després de I jo he gosat imaginar/Ed io ho osato immaginare (LEixam Edicions, 2011), Flashbacks. Analepsis (LEixam Edicions, 2014) i Sé que ha de vindre (LEixam Edicions, 2015).
Aquests poemes fan la impressió que són transcripció de pensaments, o fragments de pensaments, que acudien a la ment de lautor mentre passejava pel seu Cabanyal i lobservava amb serenor, amb estima, amb enyorança.
Els pensaments mai es transcriuen del tot, i per això versos i poemes semblen inacabats. Aleshores el que hi falta ho ha de posar el lector, que ha de llegir-los com van nàixer: amorosidament, amb calma. Altrament perdran molt del seu sentit. O no sentendran.
